Com que aquest nadal no seré per Barcelona us envio un "minireportatge" del lloc on passaré les festes, el CABO POLONIO a l'Uruguai

Al Cabo Polonio, a la costa de l'Uruguai, no és fàcil arribar-hi. Agafant l'autobús des de Montevideo s'arriba a l'entrada del Cap, a partir d'allà no hi poden entrar cotxes. Cal agafar un camió com els que surten a les fotos per recòrrer els 7km. que hi ha des de la carretera fins el poble, per un camí de sorra en el que els cotxes s'enfonsarien.

Al Cabo Polonio no hi ha electricitat i per tant tampoc no hi ha ordinadors ni internet. Això sí, creuen el poble uns cables de llum que van cap al far. A les nits sense lluna, la llum del far és l'ùnica que dona alguna pista, juntament amb les llanternes, de cap on queden les cases. No és fàcil orientar-se per aquí sense llum!

Al darrera del far hi ha unes roques i una zona protegida plena de llops de mar que venen aquí a reproduir-se. A l'època de cria de les balenes franques australs també se'n poden veure des de la costa.

La primera vegada que vaig venir al Cabo, em vaig allotjar a la posada "Los Corvinos", la posada de la Laura i el Matías. Ja veieu a les fotos que la posada és la mar de "mona".

Al Cabo hi ha dues zones principals, una zona "pija" a prop del far en la que les cases són convencionals, i la zona que li diuen dels "lugareños" on les cases estan construïdes aprofitant quantitat de coses que nosaltres llençaríem. El resultat és caòtic però molt original.

Per exemple a la casa on sóc ara, l'escalfador de l'aigua de la dutxa funciona amb alcohol de cremar. Als Corvinos tenen uns bidons negres d'aigua que es deixen al sol tot el dia i són una forma ben ecològica de tenir aigua calenteta per la dutxa.

A les casetes aquí els hi diuen ranchos i algunes surten com a bolets. Està prohibit construir aquí però com que hi ha tanta demanda pel turisme, construeixen els ranchos en dos dies per a que la policia no paralitzi l'obra. De tota manera hi ha molts rumors de que d'aquí a poc, al març segurament, derruiran bona part de les construccions precàries.

Aquesta segona vegada m'estic allotjant a la "Santa Maradona", la posada del Willy, un psicòleg social reconvertit en cuiner que prepara uns pans deliciosos: de llavors, farcits de fruita i fins i tot el "zapan", un pa farcit de xoriço. A més fa pasta fresca boníssima, pastissos... enfí, que als matins ens llevem amb unes olors fantàstiques que surten del forn de llenya.

Com totes les cases del Cabo té la seva cachimba, el pou, d'on surt l'aigua per abastir la casa. L`únic inconvenient és que cal bombejar l'aigua cada matí així que fem torns d'unes quantes bombejades per persona per omplir el dipòsit que hi ha al sostre.

Passaré el Nadal amb el Willy, el "posadero" que també li dona molt a la guitarra, amb l'Andrea una actriu madrilenya i amb la Pabla, una artesana xilena que ven les peces que fa de ganxet.

.

La casa té dues plantes, a baix hi ha l'habitació de la Pabla, la cuina i la sala d'estar menjador amb la llar de foc. Al pis de dalt hi ha les altres tres habitacions. Cadascuna d'elles té una escala de fusta que puja cap a dalt. A una de les fotos veieu les vistes que tinc des de l'habitació.

Passejant pel Cabo i els voltants es troben un munt de cavalls que passejen també al seu aire, i també hi ha vaques que increïblement pasten a les dunes o al costat del mar.Només hi ha tres botigues que venen menjar i altres productes de primera necessitat però sòn més cars que al poble, a Castillos, on venim a fer algunes compres per tenir de reserva. Però res de productes frescos en abundància, com que no hi ha electricitat tampoc no hi ha nevera ...

Ja veieu que a més de vaques i cavalls hi ha més bèsties "sueltes".

I

Tampoc no hi ha tele però queda més que ben substituïda per les sortides i postes de sol i de lluna al mar i la quantitat enorme d'estels que hi ha al cel. A mi m'encanta la casa de la foto que de moment està deshabitada així que hi vaig a la tarda a veure la posta de sol que cada dia deixa el cel amb uns colors diferents.

A més d'estar pel Polonio amb l'Andrea i el Willy hem estat també visitant els voltants. Vàrem passar dos dies a un altre rancho que està més a l'interior: El Casilisto perquè mai acaba d'estar a punt del tot. A les fotos veieu la cabanya en la que vem dormir i un espantaocells més que original.

Aquí hi ha moltes més coses estranyes com per exemple aquest rellotge "polonés" que com que és un rellotge de l'hemisferi sud gira totalment al revés i té els números del revès, enfí una bogeria més.

Resumint, el Cabo Polonio és un lloc ben especial on passen coses que no passen a tot arreu.

Des d'aquest lloc màgic us desitjo el millor pel Nadal i que durant el 2006 no us oblideu dels vostres somnis.

Molts petons!!

PATRÍCIA